LA UEP RECOLZA LA CEOE EN EL DIÀLEG SOCIAL

Cal mantenir el diàleg obert en la taula de negociació però no té sentit negociar sense anar a l’arrel del problema: les reformes estructurals pendents. Cal trobar propostes que ajudin a impulsar la recuperació de l’activitat econòmica i de l’ocupació, millorar la protecció social i promoure una economia sostenible.

Cal mantenir el diàleg obert però, per responsabilitat i coherència, no té sentit negociar sense anar a l’arrel del problema: és necessari negociar reformes estructurals que potenciïn la competitivitat de les empreses, tals com la contractació laboral, la negociació col·lectiva, la flexibilitat interna de les empreses, la simplificació dels procediments administratius i resolutoris en matèria laboral, la fiscalitat, l'energia, el medi ambient, etc. Tot això, amb un calendari d'inici que hauria de començar el dia 1 de setembre de 2009. Sense perjudici de les mesures a curt termini que disminueixin els costos empresarials.

Fa anys que el sector empresarial demana posar en marxa les reformes estructurals que necessita el país i transformar i adaptar les bases de competitivitat a una situació i un entorn en constant canvi com el que estem vivint. Ara és moment d’abordar aquestes temes i començar a posar calendari. L'esforç que ara es realitzi, contribuirà de forma determinant a augmentar el potencial de creixement econòmic. En aquest sentit, la crisi és també una oportunitat per a accelerar, amb un horitzó de mitjà i llarg termini, la millora de la competitivitat del sistema productiu mitjançant les imprescindibles reformes estructurals.

S'entén que el Govern tingui voluntat i pressa per tancar l’acord, ja que arribar a un acord amb aquest context econòmic és molt important, però també considerem que no es pot fer a qualsevol preu. No creiem adient que el Govern hagi condicionat la negociació, marcant d’entrada unes línies vermelles en el diàleg que especificaven què es podia negociar i què no. En aquest sentit, el Govern hauria d’haver deixat que les parts poguessin negociar amb llibertat, sense límits d’entrada. I posteriorment, si no s’arriba a consensos, exercir la capacitat i la responsabilitat legislativa que té.

Lamentablement, del global de la proposta realitzada per la CEOE per impulsar la recuperació de l’activitat econòmica i de l’ocupació i millorar la protecció social, el Govern ha posat l’èmfasi en la rebaixa de les cotitzacions a la Seguretat Social. Tot i que no té sentit un impost que grava l’ocupació (Espanya és el segon país amb els costos socials més alt d’Europa), no creiem que s’hagi de centrar un gran acord de les característiques de l’actual, en aquest eix. Hi ha altres aspectes a tractar sense cost pressupostari i que tenen un impacte molt més gran en l’activitat econòmica i l’ocupació i que, no obstant, del que sí requereixen és de coratge polític. Per exemple, la reducció dels terminis de pagament de factures a 60 dies, la renovació de la funció pública o la reforma laboral. Les mesures que realment poden fer moure el país són les de tipus estructural.

Els empresaris tenim molt clar que el més important és continuar a la taula i seguir negociant per arribar a un gran acord que realment impulsi l’activitat econòmica i l’ocupació del país.

ELS AUTÒNOMS RECOLZEN LA REDUCCIÓ DE QUOTES A LA SEGURETAT SOCIAL - LA UEP TAMBÉ ELS FA COSTAT

“Sovint quan es parla d’aquest tema, es fa només referència a les empreses i no es considera als autònoms, els quals paguen també la seva quota patronal i obrera”, Enric Rius, president de l’Autcat, Organització d’Autònoms de Catalunya. 

La baixada de quotes afectaria positivament els autònoms, ja que aquests tenen un tipus de cotització superior als treballadors per compte aliena i en canvi tenen més limitades les prestacions i pensions. A títol d’exemple, l’Estatut del Treballador Autònom aprovat al 2007, hauria d’haver previst i tramitat de forma àgil la prestació d’atur pels autònoms, actualment inexistent. A més, l’esmentat col·lectiu, com la resta de treballadors per compte aliena, hauria de poder accedir als 420 € mensuals proposats pel govern quan hagin esgotat el termini de cobrament de l’atur.

Per tot l’exposat anteriorment, podem afirmar que la destrucció d’ocupació que està generant la crisi imperant no només afecta les pimes, els autònoms han de fer mans i mànigues per poder continuar exercint la seva activitat. En aquests moments no hi ha cap proposta concreta per tal de compensar la baixada de facturació i la progressiva retirada del mercat dels autònoms, peça clau del foment de l’activitat emprenedora al nostre país. Si les pimes representen el 90% del teixit econòmic del nostre país, el 50% del percentatge anterior representa l’activitat econòmica generada pels autònoms. Per tant, és un col·lectiu a tenir en compte dins del diàleg social que aquests dies mantenen patronal, sindicats i govern.